Entrevista DINA: Maite Prego

30 junio 2008

“Cal obrir la ment de l’empresariat i treballadors/es per a incorporar les dones a sectors on sols treballen homes”

Maite té 34 anys i viu a Sagunt. Estudia Equips i Instal·lacions electrotècniques en l’Institut Eduardo Merello. Fins ací tot pareix normal, i hauria de ser normal que una dona vullga ser electricista. Però aquest és un sector professional molt masculinitzat. De fet, és l‘única xica en classe i una de les pioneres d’una societat que tímidament està canviant. Ens prenem un café en el bar de l’Institut amb ella.

Descarregar entrevistadinamarç.pdf

Per què decidires estudiar aquest Cicle Formatiu?

Té moltes eixida professional, és una cosa diferent, i un àmbit laboral molt ampli a l’hora de buscar treball. No m’agradaria ser administrativa, no em tinc perquè encasellar en una professió de dona. La meua experiència anterior és en la branca sanitària, ho vaig deixar i he estat treballant en un poc de tot, en sanitària hi ha eixida laboral, però l’ambient de treball no m’agrada, no em motiva. Busque també la qualitat de vida, un treball que em permeta temps lliure. No és rutinari, és un treball que vas canviant i tot això…

Realment no ho faig per trencar barreres, sinó per motius personals, és una cosa que m’he plantejat jo i ja està. Un amic que és professor em va comentar que hi ha molta més eixida professional en els cicles formatius que en les carreres, i em va recomanar un cicle, a la meua edat millor, per qüestions de temps, ja que són menys anys que la universitat.

Què tal ho portes amb els companys de classe?

Genial, molt bé. Em tracten igual que als altres companys, anem junts al pati, i ens duguem molt bé. Sóc una més en classe.

Per què creus que les dones no s’incorporen a aquest tipus d’estudis o treball?

Entenc que ho poden fer per por a l’electricitat, no sols les xiques. En molts casos, perquè pensen que és un ofici d’homes. No sé molt bé…

Què penses que es podria fer per a que s’incorporen les dones a sectors professionals masculinitzats com aquest?

Motivar més la dona, mostrar-li que és un treball que no requereix un gran esforç físic. En realitat quasi cap treball requereix un esforç físic gran, ja que aquest el fan les màquines. Ensenyar-li que són treballs ben remunerats, que es pot tindre un bon ambient de treball… i les empreses haurien de tindre vestidors de dones, ja que en molts llocs només hi ha d’homes. Clar, si busques treball en un lloc d’aquests, continuaran agafant només homes per aquesta raó. Així, cal obrir la ment de l’empresariat i treballadors/es.

En general, penses que hi ha igualtat entre homes i dones en la nostra societat?

No hi ha igualtat, per a res. Continue pensant que és una utopia… encara que han canviat les coses un poc, des de l‘època de ma mare, en la relació de parella per exemple, i la relació home-dona en general, però continua havent-hi desigualtat. I la joventut en general em decep molt, no m’agraden les noves generacions d’aquest país, perquè veig una pujada del masclisme, la xenofòbia, és el que està en la televisió, encara hi ha homes que continuen matant a dones…

Normalment, es percep que l’home en la unitat familiar és el que ha de mantindre la família, el que ha de portar el menjar a casa, i el treball de la dona com un suplement. Ja no passa tant com abans però continua ocorrent encara.

I quan acabes d’estudiar, creus que tindràs dificultats per a trobar treball?

Hi ha prou demanda, però sempre demanen experiència. Per ser dona, trobaré inconvenients per part de l’empresari, excepte en casos en què hi haja subvencions o els interesse contractar dones. Espere agafar experiència, perquè habré demostrat que valc, llavors ja em valoraran pel meu treball, i no per ser dona. A mesura que adquireixes experiència, a més, els ingressos són majors. El meu no és un treball precari, i a mesura que adquireixes experiència apuja la remuneració. És un treball que generalment se sol realitzar en horari “normal”, entre setmana.

A l’hora de buscar ocupació com a dona en la meua professió, hi ha comunitats on ho tindria més fàcil que en altres. En el País Basc, ho tindria més fàcil que a Andalusia per exemple, no sé molt bé si pel desenvolupament . Jo sóc basca i des de xicoteta he vist en el meu barri dones treballant de peons en l’obra, quan encara no es veia en altres llocs. Per desgràcia, hi ha comunitats menys avançades que altres en aquest sentit.

No et para el que pensen per voler ser electricista?

Ho he pensat alguna vegada, però em dóna igual. A l’hora de buscar feina, cal anar sense por i demostrar el que vals, el primer moment poden pensar el que vullguen però amb el temps es veu com és cada un.

Categoría:
Carmen

comentaris desactivats per aquest article